Trova  y  Poesía

"Per Xert passa despert"

per Adrià Marzà Segarra
L'origen d'aquesta dita
clarament ha de quedar,
encara que siga antiga
no arriba a tenir cent anys.

Per tal que els jovens ho sapiguen,
i pels que vinguen detràs,
intentem deixar-ho escrit,
i sempre perdurarà.

Es molt facil d'explicar,
i cosa bona d'entendre,
sobre tot pels que han viscut
l'ambient que ara es dirà,
inclus havent conegut
la venta "La Serafina",
i al venter "Regalat".

Entrem de cop en materia,
posen-se en situació,
passejant fins a la venta,
dissabte tarde i calor.

El venter es la porta,
els carros que van passant,
benicarlandos damunt
del carro, dormint hi van.

Els canareus tambe dormen
protegits per l'entoldat
i els matxos guiats per l'esma,
van pujant molt mansament,
a Morella a fer mercat.

I mentrestant a la Venta,
ni un anima s'ha aturat,
el venter molt pensatiu
allí esta, rascant-se el cap.

Hi haurà que prendre mesures,
aixó no es pot aguantar,
segur que d'Anroig no pasen,
com a molt a Venta de l'aire,
a veure s'aturaran.
La parroquia a mi em minva,
i açi morint-mos de fam.

No tenen res contra mi!,
es que arriben molt cansats,
han begut al "Puntarro"
i ja venen arreglats.

No vull obligar a ningú,
a fer parada açí,
però si passen desperts,
més de un dirà que si.

Crida al sagal que es molt viu,
i que li fa de criat,
i li encarrega una tasca,
molt plaent i descansà.

Seu a l'ombra d'este arbre
a la cruïla situat,
i vigila tots els carros
que açi vagin arrivant.

Si el carreter va despert,
saluda'l amb atenció,
oferint-li els serveis
d'este pobrisso mesò.

Als que arribin adormits,
no m'els gossis despertar,
simplement gira'ls el carro,
l'altre el matxo ho farà.

El sagal ho enten molt bé
i en tres hores que allí esta,
gira set benicarlandos,
i a cinc carros d'Alcanar.

Els animals que van d'esma,
com ja haviem dit abans,
en veure's de cara a casa,
acceleren mes el pas,
amb la querencia somniada
del pienso i del seu corral.

Mentrestant els carreters
dormint en plena fal·lera,
i cada pas que fa el matxo,
son tres psassos al darrera.

El carro perd carrilada,
fins que una recalçada
mes gran del que es normal,
tira verdures per terra,
i el carro pel pedregal.

Esbarat desperta l'home,
i veu que el cami han errat,
deurien estar pujant costes,
i van de cara la mar.

Renega com de costum,
i la bestia ho pagarà,
rebent quatre garrotades
i ... torna el carro a girar.

Pero açó es repeteix massa,
i al final com tot se sap,
els carreters descobreixen,
que totes estes desfetes,
les provoca el gran ingeni,
del bon venter Regalat.

Damunt queden agraïts
per la rebuda lliçó.
Entre el venter i el sagal,
estan obligant a mols,
a posar mes atenció
i fer el treball com cal.

S'ho diuen de boca en boca,
i es saluden al creuar
dient "Per Xert, passa despert",
o el carro et giraran.

Esta es la historia real,
de lo que açi va pasar,
no la que conten alguns,
i que val mes oblidar.


Per: Adrià Marzà Segarra
XERT, abril de 1995

© Copyright A.M.S. - 1995
http://www.chert.org

www.000webhost.com