20e Aniversari de l'escola de Tírig

per María Beltrán Puig

    El dia 30 de gener de 1986 es va inagurar aquesta escola. Com que ja fa 20 anys que la tenim, per a celebrar-ho hem fet una sèrie d’activitats que ara us contaré:

1.- Xarrades:

    · Va vindre l’alcalde i ens va parlar sobre com eren les escoles abans i quines diferències hi ha a les d’ara. També va vindre Vicent Folch, el mestre que estava ací l’any que es va inaugurar. Vam aprofitar per a fer un esmorzaret tots junts i estava molt bo.

    · Una altra xarrada va ser la de la Guárdia Civil. Van vindre el sargent d’Albocàsser i un altre xic, que ens va explicar quan es va fundar la Guàrdia Civil i quina era la seva feina i també per a què no els tinguerem por quan els veiem pel carrer. Ens van provar les manilles, l’armilla antibales i els trasmissors; vam veure les bales, les pistoles, el cotxe per dintre i vam ficar les sirenes. Va ser molt divertit.

    · La tercera xarrada, va ser de caràcter molt pràctic: “Todosio” ens va ensenyar a empeltar oliveres a escut, ens va explicar que quan fa 21 dies que ho has fet ja pots llevar la goma i ens ho va deixar provar. Va ser molt interessant perquè ja queda poca gent que sàpia empeltar.

2.- Visites:

    · Hem anat a visitar l’escola del mas d’En Ramona, al terme de Les Coves de Vinromà, que es conserva tot com fa 30 anys, hem vist els pupitres de fusta, els tinters, les llibretes, cossos geomètrics fets en pedra, els mapes i els atles. Són molt diferents de totes les coses que hi ha ara a les escoles.

    · Vam fer una excursió al Museu de la Valltorta i a la cova dels Cavalls on van vindre xiquets de la Salzadella i de Xert, també vam anar al camping on l’ajuntament ens va pagar un gelat per a tots.

    · Lluis, el guia, ens va explicar moltes coses interessants tant al museu, com a la cova i quan anàvem de camí ens va informar sobre les construccions en pedra seca que anavem veient que són: un pou, llavadors i una barraca.

    · Encara que no ens ho pensàvem, aquesta tardor vam poder veure el riu que hi ha al costat del Pou de la Vila, perquè com va ploure molt se’n va eixir. Pareixia un riu de veritat. Ens va tocar córrer cap a l’escola perquè es va posar a ploure mentre estàvem al Pou, però no ens vam banyar.

© Copyright María Beltrán Puig - 2006

http://www.ullastre.info


www.000webhost.com